Deixant enrere la part 1 i endinsant-me amb la part 2

Pensant amb els dies que han anat passant i les pràctiques que he pogut anar fent, m'agrada pensar que hi ha coses que hem de millorar tots plegats.  Per què ? Doncs aquesta setmana passada he tingut temps per reflexionar sobre el que s'exigeix als alumnes amb dificultats de lectura i escriptura. Tot ve de la reunió de coordinació, a la qual vaig poder assistir, amb el psicopedagog i la tutora d'una nena que assisteix al centre des de ja fa molt temps, i amb la qual s'estan treballant la lectura i l'escriptura i les dificultats d'aprenentatge que aquestes li suposen. Doncs bé, la reunió va ser tota una experiència, la pedagoga (la meva tutora externa) va explicar tot el treball que s'estava fent amb l'alumne. Una intervenció individual que permet un treball molt a fons de totes les dificultats d’aquesta.

Doncs bé, la meva tutora va explicar-los que seria interessant que:

-li poguessin llegir els exàmens,

-li donessin més temps per fer els exàmens,

-que no li tinguessin en compte les faltes d’ortografia,...

Doncs bé, el psicopedagog de l’institut ha demanat a la família una revisió neuropsicològica, ja que segons ell, aquesta alumne no té dislèxia, creu que hi ha alguna cosa més, ja que la mare va comentar en una reunió que la nena havia tingut una mica d’anòxia al part. Ja ha parlat amb els pares i els ha explicat que fins que no hi hagi uns resultats fets, no se li podran donar facilitats a la nena. Aquesta ha fet, aquest any, el pas de l’escola a l’institut, prou dificultats suposa això en un alumne sense dificultats, com perquè encara posem, tots plegats, més “pals a les rodes” als alumnes que sí que en tenen.

L’alumne en qüestió té un estudi psicològic fet, en el qual es destaquen les dificultats de llenguatge, les quals poden tenir una repercussió important en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

És necessari fer un nou estudi? Cal tenir un diagnòstic per tal  d’ajudar a un alumne?   

A vegades, crec que només volem saber què tenen els alumnes, un diagnòstic amb noms i cognoms,  per tal d’omplir l’expedient, ja que el que és important, crec jo, és que encara que no hi hagi un diagnòstic s’ha d’ajudar a superar i donar estratègies per afrontar les dificultats que presenti l’alumne en concret.