ÚLITMES FASES I CONCLUSIONS

Aquestes dues últimes fases, tot i ser breus, han estat intenses, ja que ha sigut la culminació de la feina feta. El fet d'aplicar el material en diferents casos de nens i nenes amb TEA, m'ha fet veure la necessitat de buscar noves imatges com: anar al metge, estar malalt, tenir mal de cap, tenir mal de panxa,... Aquests aspectes no estan inclosos a dins del material i crec que hagués anat bé d'incloure'ls. Però això és senzill, buscaré les imatges necessàries i les imprimiré i plastificaré, de manera que no serà complicat afegir-les al material.
He explicat l'aplicabilitat del material a les companyes pedagogues, psicopedagogues i logopedes del centre, ja que totes elles en podran fer ús. L'han trobat interessant i de fàcil aplicació. Com s'explica als documents que penjaré a continuació sobre Orientació pels pares i Orientació pels mestres, hi han altres aplicabilitats que la del treball de l'aspecte temporal.

Les pràctiques han estat FANTÀSTIQUES!!!He disfrutat molt fent-les. Allargaré encara uns dies més les observacions i intervencions amb nens amb TEA ja que m'està suposant un aprenentatge constant. La relació amb els nens ha estat molt bona, molts d'ells preguntaven per mi, algun dia que no hi era perquè estava malalta o havia anat al metge. Aquest preguntar, però, alguns cops i en algun cas era més una obsessió de l'infant que no pas el saber on era la Laia, jo.
La relació amb la tutora ha estat molt bona en tot moment, potsr perquè fa molts anys que ens coneixem i treballem juntes, o potser perquè sempre he estat present a les sessions amb el respecte, comprensió i atenció per davant de tot. L'Anna, que és la que ha estat la meva tutora, és una persona molt formada,  moltíssimes de les coses que jo he après al llarg dels anys, han estat gràcies a elles. Fa unes reflexions, aportacions i deduccions dels diferents casos que fan pensar molt. Les pràctiques han estat doncs, un aprenentatge a més a més d'un acostament, complicitat i compartir amb l'Anna, la meva tutora.

ÚLTIMES FASES DE LES PRÀCTIQUES (FASE 3 i 4)

FASE 3 :  Avaluar el procés de treball                     HORES: 5h

Objectius: Analitzar les pràctiques realitzades

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Anàlisi i valoració del contingut del diari personal i recull de la feina feta. Valoració qualitativa del material elaborat.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Diari de camp Material a 3 bandes

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.    Resultats de l’aplicabilitat del material

FASE 4: Analitzar  l’aplicabilitat del material a 3 bandes                              HORES: 5H

Objectius: ·         Analitzar l’aplicabilitat del material a 3 bandes

ACTIVITATS I CONTINGUTS

Col·laboració amb els professionals del centre de manera que  els pugui oferir el material realitzat, explicant-los la funcionalitat i possibilitats d’aquest.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.Material a 3 bandes 2.Consulta a les pedagogues i psicopedagogues del centre per tal que valorin la utilitat del material realitzat.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.Resultats obtinguts en el transcurs de les pràctiques

Documents adjunts

Al final de tot de la pàgina del meu blog podeu trobar-hi tot de documents interessants sobre el TEA, relacionats amb el tema educació i sanitat.
Espero que siguin del vostre interès.

SETMANA 9 - Entrevista amb l'escola

Avui al matí hem anat, amb la pedagoga, a una escola de la zona a parlar amb la mestra d'un dels casos que us he anat explicant, la nena de 8-9 anys diagnosticada de TEA. La mestra està molt contenta perquè ha millorat molt l'actitud, la participació, la comprensió i l'expressió.

Té fet un P.I  i a més a més se li fan adaptacions.

Al principi de curs rebutjava el contacte, es feia extranya i ara ja mostra més confiança amb l'entorn (tutora, companys,..) i fins i tot, quan la professora li demana li fa una abraçada ben  forta. Li costa molt la comprensió lectora, ja que la manca de vocabulari fa que es perdi molta informació, tot i que ara comença a preguntar quan no entén algun concepte o informació que se li dóna. Ha fet doncs, un canvi positiu. Al centre, amb la pedagoga, també s'ha notat millora, sobretot en expressió oral i actitud. Continua sense entendre bromes, ironies, segones intencions,... fet que dificulta la relació amb ella, ja que a vegades li vols dir o fer una broma i ella s'enfada perquè no ho entén.

és un cas molt interessant i del que també estic aprenent moltíssim.

Documents adjuntats

Al final de tot de la pàgina del meu blog podeu trobar-hi documents penjats sobre l'autisme.  Són documents que he anat trobant i que he cregut interessants de compartir amb vosaltres.

SETMANA 8

El subjecte 7 és una nena de 4 anys, filla única, i amb una parla força inintel·ligible. Si estàs en un concret i més o menys saps del que t'està parlant pots deduir moltes expressions, però sinó és complicat. A nivel d'expressió, a més a més de la parla, també hi ha dificultats d'accés al lèxic, expressió d'emocions, verbalització del què ha fet o què li passa,...

El seu nivell de comprensió és variable, hi ha vegades que li proposes una activitat i no la vol fer, però la pedagoga ha vist, que quan no la vol fer, moltes vegades és perquè no ha entès el que ha de fer. Busca l'èxit de les seves actuacions.

Pel que fa al joc simbòlic, aquest és molt pobre, sempre dirigit des de fora; alguns aspectes que sorprenen del seu joc és que per exemple, al jugar a metges, quan ella agafa la nina ( quan fa de mare ) l'agafa per un braç, o per una cama, o bé la porta agafada amb la boca (com els animals agafen les seves cries ), això m'ha xocat molt, ja que no busca el contacte amb la nina, com la gran majoria de nenes quan juguen a metges. Li costa respectar els torns del joc, té certa impulsivitat. La setmana passada, per primera vegada va dir "Bon dia" a la nina, quan jugàvem a papes i mames.

Aquesta nena, porta uns 15 dies amb un comportament una mica diferent de l'habitual: més dispersa, més impulsiva, reclama l'atenció de la pedagoga cridant-la pel nom ( cosa que abans feia, però només dient el seu nom, ara ho fa cridant, vol que estigui per ella "ja" ), ha reduït llenguatge en el joc simbòlic, pot estar molt poques estones asseguda ( ja que de seguida perd l'atenció, s'aixeca i fa una altra cosa ),  fa les coses per fer ( almenys aquesta és la sensació des de fora, que fa les coses perquè toca fer-les i ja està ),  però no disfruta amb les activitats que se li proposen (ja siguin joc simbòlic, puzzles, jocs de relacionar, associar i/o completar,....).

És una nena feliç i sempre està contenta, ara comença a dir-me Adéu i a mirar-me quan la pedagoga l'acompanya a buscar els pares.

És un cas molt interessant i del que estic aprenent molt.

SETMANA 7

Després del petit descans de setmana santa, on només vaig poder veure 1 cas, ja que la resta estaven de vacances, ara ja hem tornat a prendre el fil.
Vull continuar explicant-vos més coses sobre el subjecte 6, nen de 2-3 anys. Fa dues setmanes que l'atén una nova pedagoga, ja que l'altre està de baixa per maternitat. He vist una diferència força gran entre l'una i l'altra. La primera professional que el va atendre seguia una vessant més psicoanalítica, molta observació del que fa el nen. En canvi la segona professional que l'està atenent, fa ús d'una barreja de les dues vesants, la cognitivo-conductual i la psicoanalíca, fent més ús de la primera. M'ha agradat veure la diferència, ja que en el cas de la segona professional, he vist més interaccions per part del nen, les sessions estaven programades de forma diferent, sempre buscant la intencionalitat d'aquestes i la funcionalitat. La pedagoga va provar un recurs nou, un portàtil amb imatges i cançons tradicions infantils. El nen tot i sentir les cançons va continuar amb el que estava fent sense posar-hi atenció, tot i així, amb la cançó de "El lleó no em fa por" (aquesta i altres les podeu trobar a  http://www.edu365.cat/infantil/videoclips/index.htm ) va mostrar cert interès, es va aixecar de terra i va dirigir la mirada cap a l'ordinador on es veien imatges d'un lleó i un caçador i s'escoltava la cançó. Va ser molt bonic veure-ho.
Una altra cosa interessant va ser veure la reacció que té el nen davant de recursos materials, sobretot sonors; fa cara d'espantat i fa una mena de plors-crits. Ho fa només les primeres vegades de sentir el sorol que fa, després, un cop escoltat varies vegades és com si integrés la informació i veigués que no fa res, simplement soroll.

Seguim...