Avui al matí hem anat, amb la pedagoga, a una escola de la zona a parlar amb la mestra d'un dels casos que us he anat explicant, la nena de 8-9 anys diagnosticada de TEA. La mestra està molt contenta perquè ha millorat molt l'actitud, la participació, la comprensió i l'expressió.
Té fet un P.I i a més a més se li fan adaptacions.
Al principi de curs rebutjava el contacte, es feia extranya i ara ja mostra més confiança amb l'entorn (tutora, companys,..) i fins i tot, quan la professora li demana li fa una abraçada ben forta. Li costa molt la comprensió lectora, ja que la manca de vocabulari fa que es perdi molta informació, tot i que ara comença a preguntar quan no entén algun concepte o informació que se li dóna. Ha fet doncs, un canvi positiu. Al centre, amb la pedagoga, també s'ha notat millora, sobretot en expressió oral i actitud. Continua sense entendre bromes, ironies, segones intencions,... fet que dificulta la relació amb ella, ja que a vegades li vols dir o fer una broma i ella s'enfada perquè no ho entén.
és un cas molt interessant i del que també estic aprenent moltíssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada